dimarts, 4 de desembre del 2012

Un ornitorinc al lavabo.

Sortia de l'habitació corrents, en direcció al lavabo de la planta baixa, perquè com sempre el de dalt estava ocupat per la reina de la casa (la meva germana gran). Vaig obrir la porta ràpid i corrents, sense adonar-me de res del que passava al meu voltant i em vaig asseure al vàter, desfogant-me perquè ja no podia aguantar més, la bufeta m'estava a punt d'explotar!
Vaig estar uns deu minuts repassant la meva expressió oral de català davant del mirall, quan de sobte 8 k vaig notar alguna cosa llefiscosa als meus peus. Vaig abaixar el cap i vaig veure un animaló mig ànec mig castor. Em vaig quedar tan sorpresa que vaig començar a cridar -Pare! Mare! Veniu!-. Quan el meu pare i la meva mare van arribar al lavabo espantats per si m'havia passat alguna cosa, van obrir la porta tan de sobte que van fer un cop, que va ressonar per tota la cassa, però el pitjor va ser quan la mare va veure aquella bestiola: es va posar a cridar com una boja, però per sort el pare la va tranquil·litzar  El meu pare ens va dir que aquella bestiola era un ornitorinc. Sí, sí, com la mascota del Fineas i en Ferb, doncs allò mateix, però no s'assemblaven gens! Total, que no sabíem d'on havia sortit aquell ornitorinc, i vam decidir portar-lo al zoològic  ja que era dissabte i de pas sortíem tota la família junta de casa.
Quan vam deixar l'ornitorinc als cuidadors del zoològic ens van donar les gràcies per portar-lo, perquè molta gent el podria haver deixat al carrer o fins-hi tot el podria haver matat. No ens van poder donar res a canvi, però jo ja vaig estar contenta de haver fet una bona acció pels animals.

dilluns, 3 de desembre del 2012

De gran vull ser...


De gran vull ser...Encara no ho tinc clar: crec que som massa petits per decidir-ho, però jo m'estic plantejant ser fisio o mes ben dit fisioterapeuta. Des de petita què m'agrada fer massatges, agafava la crema i li'n feia a la meva mare, li empastifava tota de crema. Encara que hagi d'estudiar molt vull o vull aconseguir, arribar a ser fisio d'un club molt important o d'un esportista d'elit. Però encara no ho sé segur, potser d'aquí uns anys canvio d'opinió, no se sap mai. També m'he plantejat ser professora, però hi ha un problema...No m'agrada estudiar! En tot cas ja ho decidiré quan em toqui. Ostres! S'em oblidava, a part de  ser fisio m'agradaria arribar a ser sincronista professional, però no crec que hi arribi. Doncs això és tot, però recordeu que puc canviar canviar d'opinió en un tres i no res!