Vaig estar uns deu minuts repassant la meva expressió oral de català davant del mirall, quan de sobte 8 k vaig notar alguna cosa llefiscosa als meus peus. Vaig abaixar el cap i vaig veure un animaló mig ànec mig castor. Em vaig quedar tan sorpresa que vaig començar a cridar -Pare! Mare! Veniu!-. Quan el meu pare i la meva mare van arribar al lavabo espantats per si m'havia passat alguna cosa, van obrir la porta tan de sobte que van fer un cop, que va ressonar per tota la cassa, però el pitjor va ser quan la mare va veure aquella bestiola: es va posar a cridar com una boja, però per sort el pare la va tranquil·litzar El meu pare ens va dir que aquella bestiola era un ornitorinc. Sí, sí, com la mascota del Fineas i en Ferb, doncs allò mateix, però no s'assemblaven gens! Total, que no sabíem d'on havia sortit aquell ornitorinc, i vam decidir portar-lo al zoològic ja que era dissabte i de pas sortíem tota la família junta de casa.
Quan vam deixar l'ornitorinc als cuidadors del zoològic ens van donar les gràcies per portar-lo, perquè molta gent el podria haver deixat al carrer o fins-hi tot el podria haver matat. No ens van poder donar res a canvi, però jo ja vaig estar contenta de haver fet una bona acció pels animals.
