Centre Cívic Jaume Oller.

Centre Cívic Jaume Oller

2004:

Quan en Joan era un nen normal i corrent  de 5 anys,anava tots els dies al Centre Cívic Jaume
Oller. Des que era petit els pares el portaven a les activitats del barri, i a l’estiu l’apuntaven al casal.

2042:

Ara en Joan és un home
normal i corrent de 38 anys; viu amb la seva dona i els seus dos fills, un de 9
anys i l’altre de 20. Però ara estan molt preocupats, perquè ni en Joan ni la
seva dona treballen i tenen molts pocs recursos. Per això, en Joan, cada dia va
al Centre Cívic ja que li queda a prop de casa. Com que no té ordinador, va
allà. S’hi passa tot el dia buscant feina, a ell tal li fa el
lloc de treball que sigui, només vol lo millor per la seva família. Com que
no tenen prou diners per pagar els estudis al  fill gran, el duen al
taller de fotogràfic del Centre, ja que el seu fill vol estudiar fotografia..
La seva dona va a aprèn anglès una de les aules que hi ha al centre, i
volen estalviar per portar al seu fill petit al casal d’estiu, ja que no es
poden permetre unes vacances. El dilluns passat li van oferir un lloc de treball en una fàbrica d’ampolles, i en Joan va acceptar.

2043:

Ara en Joan és un home normal i corrent de 41 anys, treballa en una fàbrica d’ ampolles.  

La seva dona segueix estudiant anglès, però a una acadèmia molt prestigiosa, ja que vol ser professora d’ anglès. El seu fill gran s’ha convertit en un fotògraf professional, i el petit s’ho ha passat d’allò més bé al casal d’estiu.

Rosa que l'amor s'hi posa.

Rosa que l'amor s'hi posa

 Significat: Aquesta frase feta no té un significat concret, per exemple tu dius que t'agrada el color rosa i et contesten, aquesta frase feta, insinuant que t'agrada el rosa perquè estas enamorat.

Exemple: - M'agrada molt el color rosa.
                         - Oh, rosa que l'amor si posa!

Una carta a la Lluna

M'encanta, m'encanta quan la teva llum il·lumina el meu camí. M'encanta la teva forma de ser, a vegades hi ets i a vegades no. Sempre espero la teva arribada, m'encantaria veure't cada dia, cada nit, cada hora, minut, segon...Però no sempre hi ets, i et trobo molt a faltar. Tu tan lluny de mi, jo tan lluny de tu. Molts poc's t'han pogut tocar, tant de bo algun dia, jo pugui arribar a tocar-te. Ets com el formatge Gruyère, un formatge amb forats, com la teva bonica pell. Fins i tot quan un ratolí et veu, se li fa la boca aigua. Només et volia agrair per esta allà en els moments de soledat  en els moments de tristesa i en els bons moments, que quan et vaig em treus un somriure

Per a la meva estimada Lluna, de la Maria.

Un ornitorinc al lavabo.

Sortia de l'habitació corrents, en direcció al lavabo de la planta baixa, perquè com sempre el de dalt estava ocupat per la reina de la casa (la meva germana gran). Vaig obrir la porta ràpid i corrents, sense adonar-me de res del que passava al meu voltant i em vaig asseure al vàter, desfogant-me perquè ja no podia aguantar més, la bufeta m'estava a punt d'explotar!
Vaig estar uns deu minuts repassant la meva expressió oral de català davant del mirall, quan de sobte 8 k vaig notar alguna cosa llefiscosa als meus peus. Vaig abaixar el cap i vaig veure un animaló mig ànec mig castor. Em vaig quedar tan sorpresa que vaig començar a cridar -Pare! Mare! Veniu!-. Quan el meu pare i la meva mare van arribar al lavabo espantats per si m'havia passat alguna cosa, van obrir la porta tan de sobte que van fer un cop, que va ressonar per tota la cassa, però el pitjor va ser quan la mare va veure aquella bestiola: es va posar a cridar com una boja, però per sort el pare la va tranquil·litzar  El meu pare ens va dir que aquella bestiola era un ornitorinc. Sí, sí, com la mascota del Fineas i en Ferb, doncs allò mateix, però no s'assemblaven gens! Total, que no sabíem d'on havia sortit aquell ornitorinc, i vam decidir portar-lo al zoològic  ja que era dissabte i de pas sortíem tota la família junta de casa.
Quan vam deixar l'ornitorinc als cuidadors del zoològic ens van donar les gràcies per portar-lo, perquè molta gent el podria haver deixat al carrer o fins-hi tot el podria haver matat. No ens van poder donar res a canvi, però jo ja vaig estar contenta de haver fet una bona acció pels animals.

De gran vull ser...

De gran vull ser...Encara no ho tinc clar: crec que som massa petits per decidir-ho, però jo m'estic plantejant ser fisio o mes ben dit fisioterapeuta. Des de petita què m'agrada fer massatges, agafava la crema i li'n feia a la meva mare, li empastifava tota de crema. Encara que hagi d'estudiar molt vull o vull aconseguir, arribar a ser fisio d'un club molt important o d'un esportista d'elit. Però encara no ho sé segur, potser d'aquí uns anys canvio d'opinió, no se sap mai. També m'he plantejat ser professora, però hi ha un problema...No m'agrada estudiar! En tot cas ja ho decidiré quan em toqui. Ostres! S'em oblidava, a part de  ser fisio m'agradaria arribar a ser sincronista professional, però no crec que hi arribi. Doncs això és tot, però recordeu que puc canviar canviar d'opinió en un tres i no res!

Festa Major de Granollers

La Festa Major de Granollers comença a finals d'agost. Consisteix una competició entre dues colles: Blancs i Blaus. Es fan cercaviles on es llueixen tots els grups de les dues colles. En tota la setmana es fan actes que un jurat valora. També hi ha competicions entre les dues colles: escacs, dòmino, futbolí gegant... Però les més importants són: la passada de rajoles, l'estirada de corda i la més important la rajolada. La ciutat acaba plena de llum, color i amb més ganes de festa. Hi ve gent de tot el Vallès Oriental i de tot Catalunya, segurament, perquè és la millor Festa Major de Catalunya.


Valoració personal

Per mi la Festa Major de Granollers és la millor de Catalunya, sempre vull que arribi és molt especial!